Freaks de Tod Browning (cat.)

Direcció: Tod Browning
Guió: Willis Goldbeck y Leon Gordon, segons el relat Spurs de Clarence Aaron Todd Robbins
Any: 1932
Duració: 64 min.
Interpretació: Wallace Ford (Phroso), Leila Hyams (Venus), Olga Blacanova (Cleopatra), Henry Victor (Hércules), Roscoe Ates (Roscoe), Harry Earles (Hans), Daisy Earles (Frieda), Rose Dione (Madame Tetrallini), Daisy Hilton y Violet Hilton, Schlitze, Koo Koo, Josephine Joseph, Johnny Eck, Frances O’Connor, Martha Morris, Peter Robinson, Olga Roderick, Prince Radian, Elizabeth Green, Elvira Snow y Jennie Lee Snow, Angelo Rossitto, Edward Brophy y Matt McHugh (germans Rollo), Albert Conti (Monsieur Duval, Michael Visaroff (Jean)
Producció: Irving Thalberg i Tod Browning
Fotografia: Merrit B. Gerstad

Muntatge: Basil Wrangel

El film Freaks, estrenat a l’estat espanyol amb el títol La parada de los monstruos, fou un rotund fracàs de crítica i públic, i condemnà la carrera del seu malaurat director. Retirada de la circulació nord-americana després de la seva exhibició a Nova York, prohibida íntegrament a Anglaterra i mal distribuïda a la resta de Europa, la MGM s’oblidaria de la pel•lícula enterrant-la en els seus arxius. No seria fins l’any 1962 que, després d’una època en mans de Dwain Sper, especialista en exploitation movies, un muntatge imperfecte del film seria projectat a la Mostra de Venècia rebent l’aplaudiment unànime d’espectadors i crítics. La pel•lícula de Browning, perfecta en la seva imperfecció, ha arribat fins als nostres dies amb el seu poder revulsiu intacte.

Freaks, emmarcada en el circ de Madame Tetrallini, és la història d’una venjança duta a terme per la comunitat de fenòmens (deformats físics reals). La trapezista Cleopatra i el forçut Hèrcules, els quals han enganyat i enverinat al nan Hans per a fer-se amb la fortuna que ha heretat, en seran les víctimes. La subversivitat de La parada de los monstruos no resideix en la seva típica trama melodramàtica sinó en la posició a la que es relega a l’espectador. Acostumat a una estructura genèrica basada en la presentació d’una normalitat antropomòrfica que es veu amenaçada per un element estrany, qui visiona el film s’incomoda davant la situació de normalitat plantejada per Browning. Amb les escenes inicials en les que contemplen la vida quotidiana dels fenòmens, el director ens presenta una comunitat en harmonia (la seqüència en la que, en mig de la naturalesa, Madame Tetrallini balla en rotllana amb els malformats, simbolitza aquest equilibri). Si entenem el monstre com aquell que infringeix les lleis de la normalitat, els humans normals, representats per Cleopatra i Hèrcules, assoleixen la categoria de lo monstruós. El seu atac a la dignitat dels fenòmens que culmina amb l’escena del banquet de noces, els confirma com a vertaders monstres de la història. D’aquesta manera, trencant la tradició del cinema de terror, Browning no tracta la deformitat física com a resultat d’una baixa moral, i ens presenta l’antropomorfisme, el cànon establert de bellesa, com la carcassa sota la que s’oculta el mal. L’espectador, acostumat a identificar-se amb els homes d’imatge semblant a la seva i a canalitzar els seus temors a través de la contemplació de la lluita i mort del monstre físic, veu com, per tal de mantenir l’integritat de la seva moral, ha de bolcar les emocions en els fenòmens, encarnació de moltes de les seves pors atàviques (malaltia, malformació, mutilació…). L’espectador és tret de la seva còmoda posició de voyeur que experimenta, durant una estona, el vertigen de la simulació d’esquerdament del sistema, i conduït a una inquietant situació en la que s’estranya d’ell mateix, és a dir, en la que pateix una crisis d’identitat. Així, Tod Browning, qui havia treballat al circ i també patia la malformació en la seva pròpia pell a rel d’un accident automobilístic, dota a Freaks, de forma més simptomàtica que conscient (tenint en conte que es tracta d’un cineasta més proper a la artesania de gènere que a la consciència autoral), d’una enrarida poesia que no ens deixa indiferents: Hi ha quelcom més terrorífic que tenir por d’un mateix?[+/-] Seguir Llegint...